El 18 de juliol de l'any 1936, quan es desencadena definitivament la guerra civil espanyola, una familia de Benifaió passava uns dies a Aragó, en concret a la localitat d'Orihuela del Tremedal. Es tractava del matrimoni format per Eduardo Beltran Duart i Júlia Andreu Duart. Estaven acompanyats per tres dels seus fills, Evaristo, Júlia i Ramón. Crescencio, de 19 anys, no havia volgut acompanyar la familia, havia preferit quedar-se a Benifaió per passar l'estiu amb els amics del poble. El conflicte nacional esclatà amb tota la seua virulencia i, com hem destacat, la familia està separada. Espanya queda dividida en dos bandos clarament diferenciats i en guerra, les comunicacions entre diferents punts del país es revelen com a impossibles, l'aillament i la incomunicació, en casos com el d'esta familia de Benifaió, son totals.

Com és natural els nervis i la preocupació cundixen entre els Beltran quan queda clar que no poden tornar al poble i mentre el conflicte creix cada volta més. No saben res del fill, Crescencio, i el país és un autènctic caos. És en eixe moment quan el pare, Eduardo Beltran, promet solemnement que si la guerra acaba algun dia i tota la família es retroba amb bé pagarà integrament de la seua butxaca la principal necessitat que tinga en eixe moment l'església de Benifaió.

El matrimoni, acompanyat pels fills, abandona Aragó i s'establix a Sant Sebastià. Mentrestant Crescencio, que està en edat d'entrar en servici, és reclutat i acaba destinat a un quarter de Saragossa, just en la terra que havia abandonat la seua familia. Pasen els mesos i el conflicte proseguix, molt poc o res sap la familia de Crescencio, però el pare no oblida en ningun moment la seua promesa.

La guerra acaba l'any 1939, i amb ella, la separació forçosa de la familia Beltran que es retroba a Benifaió. L'alegría es immensa, tots estan bé. Acabada la guerra, un dels projectes principals que s'acomet en Benifaió es la reconstrucció de l'església que havia patit molts danys. Eduardo Beltran es diposa així a complir la promesa que havia fet en els moments més tensos i difícils que havia travessat la família durant el conflicte. Encarregada ja la imatge del Crist Jacent, després d'haver-se fet una colecta popular, una de les principals necessitats és ara la del Sepulcre, on s'ha d'allotjar la imatge de Crist en la processó del Sant Soterrament.

La construcció del Sepulcre s'encarregà a l’esculptor Josep Casanova. El seu cost anava a ser molt car per a l'època que viviem, en total 10.000 pessetes, que Eduardo Beltran dona en agraïment per haver trobat de nou el seu fill.

En la Setmana Santa de 1940 ja es va estrenar la imatge del Crist Jacent. Dos anys després el sepulcre es va acabar i el 3 d'abril de 1942, Divendres Sant, s'estrenava en la processó del Sant Soterrament.
Iniciava així el primer recorregut un sepulcre que es va fer, gràcies a la devoció d'una familia agraïda després d'estar separada durant la guerra, i que hui la nostra confraria trau al carrer en processó com a un dels principals referents de la nostra Setmana Santa.