Estem en 1940. És un any de fam després de la guerra civil. Les esglésies no eren més que grans magatzems buits i desolats amb les parets pelades i plenes de forats. Es fa evident la necessitat de recuperar els espais sagrats, tant afectats pel conflicte nacional.

L'església de Benifaió, en concret, havia patit diferents transformacions: garatge, café públic, barberia……..Ara es tracta de recobrar la normalitat, les esglésies s'han d'omplir d'imatges noves i amb la major urgència possible, atenent a les escases disponibilitats económiques.

Una volta acabada la guerra, en el mateix any 1939, ja s'havien celebrat els primers actes de Setmana Santa, molt austers, amb molt poc de ressò i a més, sense imatges, molt danyades a causa del període d'hostilitats que havia travessat Espanya.

Per a l'any següent ja es pretenia la restauració efectiva de la Setmana Santa en tots els municipis. Encara queda un llarg camí per recorrer però al nostre poble comencen a donar-se els primers pasos per al naiximent de la imatge del Crist Jacent dins de l’ample capítol d'activitats desplegades per a la recuperació de l’església de Sant Pere Apòstol. Com no podia ser d'un altra manera s'organitzà una colecta pública per a sufragar la imatge, tot i que, com hem dit, els diners eren escassos. Els documents eclesiàstics arxivats confirmen que estes arreplegues populars representaven un gran sacrifici per al poblé. Els donatius eren de quinzet i de 50 cèntims. Si algú donava una pesseta, constituia tota una odissea, i si s'arreplegava un duro, cosa que va ocorrer, pareixia més que res un miracle.

Benifaió era en aquell moment un poble menut, no sobrepassava les 5.000 persones. Després de setmanes i mesos de colecta arribà l'hora de traure comptes. S'havien recollit un total de 2.500 pessetes per a la imatge del Crist Jacent, que ocuparia un lloc destacat en l’església. Els diners arreplegats eren suficients, s'havia donat un primer pas, molt significatiu. Amb el pressupost assegurat, la imatge s'encarregà a l’esculptor Vicente Tena, un home de reconegut prestigi.

L'any 1940 anava a ser el de la reobertura oficial de la Setmana Santa amb tota la seua trascendència, participació popular, processons i veneració d'imatges. El 21 de març d'eixe any el Crist ja estava acabat. Eixe mateix dia va ser beneït i col•locat provisionalment en l’església fins que es fera l’altar i s'adoptara el seu lloc definitiu.

Al dia següent, 22 de març, es celebrà la processó del Sant Soterrament, amb la nova imatge que va ser passejada pels carrers de Benifaió, sense el sepulcre i amb l'assistència de les autoritats i molts veïns. Encara que de forma austera i molt senzilla, la Setmana Santa tornava a ser un important punt de referència en el nostre poble.

Un dia després de la processó i dos després de la benedicció de la imatge també va ser beneïda la pila bautismal. La recuperació de l'església de Sant Pere Apóstol anava per bon camí, encara que seria llarga, costosa i sacrificada. Amb l’aportació de desenes de persones havia sigut possible la instauració de la imatge del Crist Jacent en Benifaió, que pocs dies després d'estar acabada i a l’endemà d'haver sigut beneïda ja brillava com un far en la reedició de la nostra Setmana Santa, una volta acabada la guerra.

Han passat molts anys des d'aquells dies, 70 anys després els temps ha deixat la seua senya en moltes obres i la imatge del Crist no es una excepció. El pas dels anys, com és natural, havia deixat senyals que evidenciaven un deteriorament de l’esculptura. Les extremitats de la imatge i els genolls estaven molt pelts. En algunes zones la pintura havia desaparegut i es podia vore la fusta. Es feia patent la necessitat d'una rehabilitació. I una volta més, 70 anys després, el poblé ha tornat a respondre admirablement.

La confraria del Sant Sepulcre, ha volgut organitzar un altra colecta pública per reparar els danys que ha patit el Crist amb el pas del temps. S'han repartit vidrioles per els comerços del poble i esperem recollit els diners necessaris per a acometre la rehabilitació.